Una escena postapocalíptica cinematogràfica, ultrarealista, d'un supervivent solitari assegut a terra en un bosc, recolzat contra un cotxe antic abandonat i rovellat amb finestres trencades i pintura que s'esqueixa. El supervivent porta un vestit de protecció amb caputxa de color verd oliva fosc amb plecs de teixit visibles i taques de brutícia, botes pesades, guants i una màscara de gas de cara completa amb lentilles de vidre rodones i filtres dobles laterals. El supervivent està assegut amb les genolls flexionades, una mà prop de la màscara com si estigués pensant, el cos lleugerament encorbat, transmetent una sensació d'exhaustió i solitud. L'entorn és un bosc dens i sobrecreixent a finals de la tardor, amb fulles secades de color taronja, marró i daurat que cobreixen el sòl i pengen de branques fines. Els arbres del fons són alts i prims amb troncos foscos, suaument desenfocats per una profunditat de camp reduïda. Plantes petites, branques secues i fulles caudes omplen el primer pla creant un marc natural. La paleta de colors és suau i cinematogràfica: verds oliva foscos, marrons rovellats, fulles de taronja cremat, grisos foscos, metall descolorit blau al cotxe, i llums calids suaus barrejats amb tons d'ombres fredes. La il·luminació és suau i difusa, com si vingués d'un cel ennuvolat, amb llum calida suau que toca les fulles i el subjecte, i ombres més fredes al fons. Una graella de pel·lícula lleugera, contrast cinematogràfic, to melancòlic i atmosfèric. La càmera està en un angle bx, pla mig de cos complet, el subjecte colocat lleugerament descentrat, aspecte de lent 35mm, profunditat de camp reduïda, textures realistes, molt de detall, desenfocament suau del fons, vinyeta subtil. L'atmosfera es sent tranquil·la, abandonada, melancòlica i tensa, com si el món hagués acabat i la natura estigués conquerint-lo a poc a poc
